ABANS I ARA

I l'Arxiu de la Memòria Històrica de Roda de Ter

Canalitzant l’aigua del Ter per a la fàbrica

DESCOBREIX

MIQUEL MARTÍ I POL

L'Obra del poeta

Primavera i Estiu

DESCOBREIX

#striped-custom-660645683c817 h3:after {background-color:#000000!important;}#striped-custom-660645683c817 h3:after {border-color:#000000!important;}#striped-custom-660645683c817 h3:before {border-color:#000000!important;}

ABANS I ARA

I l'Arxiu de la Memòria Històrica de Roda de Ter

Canalitzant l’aigua del Ter per a la fàbrica

L’any 1845, apareix citada aquesta fàbrica propietat de Pere Moret; la descripció que se’n fa és prou eloqüent: este grandioso establecimiento, situado a medio tiro de bala de la villa hacia el oeste, y sobre la orilla derecha del rio, puede competir con los mejores del extranjero; el edificio es muy sólido y consta de tres altos o grandes cuerpos de obra…; Tiene además otro en uno de sus extremos, destinado para los tintes, y en su frente uno para los tejidos, ambos correspondientes en capacidad al principal;… També es parla de la gran obra que es va fer per construir el canal “y es lo más particular de este conjunto de obras; en su principio tiene una casa llamada Torre con tres compuertas, y su extensión total es de 1400 varas, y está cubierta de bóveda, habiéndose tenido que cortar una gran parte de la montaña de piedra a fin de dar el mejor curso al agua”. Feien baietes, franel·les i sargues i hi treballaven 120 persones. Hi havia una capella i cases per als operaris. (MADOZ. Diccionario geográfico-estadística-histórico de España, 1845).

Hi havia un barri de cases que avui ha desaparegut i la capella de Sant Sebastià que encara es conserva, al lloc conegut com la Font d’en Coix.

#striped-custom-660645683fe3b h3:after {background-color:#000000!important;}#striped-custom-660645683fe3b h3:after {border-color:#000000!important;}#striped-custom-660645683fe3b h3:before {border-color:#000000!important;}

MIQUEL MARTÍ I POL

L'obra del poeta

Primavera i Estiu

En aquest indret podem llegir els poemes “Primavera” i “Estiu” de Miquel Martí i Pol, dos textos carregats de vitalitat i paisatge extrets del recull El poble. Els trets climatològics van inevitablement lligats amb la fauna i la flora i el poeta els vincula amb la vida humana del poble. L’oreneta ens enuncia la primavera, i l’ombra i la fresca són especialment buscades per calmar la xafogor de l’estiu.

 

PRIMAVERA  

Heus ací:  
Una oreneta,  
la primera,  
ha arribat al poble. 
I l’home que treballa al camp,  
i la noia que passa pel pont,  
i el vell que seu en un marge, fora vila,  
i fins aquells que en l’estretor de les fàbriques  
tenen la sort de veure una mica de cel  
han sabut la notícia. 
L’oreneta ha volat,  
una mica indecisa,  
ran mateix de l’aigua del riu,  
s’ha enfilat pont amunt,  
ha travessat, xisclant, la plaça  
i s’ha perdut pels carrers en silenci. 
I la mestressa que torna de comprar  
ho ha dit als vailets de l’escola,  
i aquests, a les dones que renten al safareig públic,  
i elles ho han cridat  
a l’home que empeny un carretó pel carrer,  
i l’home ho ha repetit qui sap les vegades  
i n’ha fet una cançó  
al ritme feixuc de la roda. 
Heus ací el que diu:  
La primavera ha arribat al poble.

 

ESTIU 

Ara és el temps d’estimar pels camins,  
a la vora del riu on l’herba és blana i acollidora  
i a l’ombra dels vells arbres,  
a les fonts mig perdudes,  
allí on el bosc és més íntim. 
Ara és el temps de seure pels carrers  
a parlar de futbol i de dones,  
havent sopat,  
formant grup a l’escassa voravia  
i veure com les noies  
travessen el carrer abans d’arribar  
i passen i s’allunyen  
una mica porugues. 
Ara és el temps dels fusters i dels paletes,  
temps de cantar tot treballant  
a ple sol,  
oblidant el risc de les bastides,  
oblidant l’esforç  
i la monotonia de la feina i del viure. 
Ara és el temps de passejar amb les nenes  
i la senyora que porta guants blancs  
per amagar els estralls del lleixiu,  
a la tarda del diumenge,  
per l’ampla carretera vorejada de plàtans  
dient adéu-siau a tothom  
amb un gran gest del cap  
i envejant la muller dels que passen. 
Ara és el temps de les dones que cusen  
a la penombra de les entrades  
i s’adormen sovint damunt la feina,  
i és el temps dels homes que fan la sesta  
al racó més fosc de la casa  
a les tardes de sol,  
quan als carrers hi ha un silenci feixuc  
i fa una calor despòtica. 
Ara és l’estiu,  
l’estiu massís i una mica absurd  
però intensament bell,  
que arriba sobtadament  
una nit qualsevol de principis de juny  
i que se’n va, també sobtadament,  
una nit qualsevol de finals de setembre.  

En aquest indret podem llegir els poemes “Primavera” i “Estiu” de Miquel Martí i Pol, dos textos carregats de vitalitat i paisatge extrets del recull El poble. Els trets climatològics van inevitablement lligats amb la fauna i la flora i el poeta els vincula amb la vida humana del poble. L’oreneta ens enuncia la primavera, i l’ombra i la fresca són especialment buscades per calmar la xafogor de l’estiu.

 

PRIMAVERA  

Heus ací:  
Una oreneta,  
la primera,  
ha arribat al poble. 
I l’home que treballa al camp,  
i la noia que passa pel pont,  
i el vell que seu en un marge, fora vila,  
i fins aquells que en l’estretor de les fàbriques  
tenen la sort de veure una mica de cel  
han sabut la notícia. 
L’oreneta ha volat,  
una mica indecisa,  
ran mateix de l’aigua del riu,  
s’ha enfilat pont amunt,  
ha travessat, xisclant, la plaça  
i s’ha perdut pels carrers en silenci. 
I la mestressa que torna de comprar  
ho ha dit als vailets de l’escola,  
i aquests, a les dones que renten al safareig públic,  
i elles ho han cridat  
a l’home que empeny un carretó pel carrer,  
i l’home ho ha repetit qui sap les vegades  
i n’ha fet una cançó  
al ritme feixuc de la roda. 
Heus ací el que diu:  
La primavera ha arribat al poble.

 

ESTIU 

Ara és el temps d’estimar pels camins,  
a la vora del riu on l’herba és blana i acollidora  
i a l’ombra dels vells arbres,  
a les fonts mig perdudes,  
allí on el bosc és més íntim. 
Ara és el temps de seure pels carrers  
a parlar de futbol i de dones,  
havent sopat,  
formant grup a l’escassa voravia  
i veure com les noies  
travessen el carrer abans d’arribar  
i passen i s’allunyen  
una mica porugues. 
Ara és el temps dels fusters i dels paletes,  
temps de cantar tot treballant  
a ple sol,  
oblidant el risc de les bastides,  
oblidant l’esforç  
i la monotonia de la feina i del viure. 
Ara és el temps de passejar amb les nenes  
i la senyora que porta guants blancs  
per amagar els estralls del lleixiu,  
a la tarda del diumenge,  
per l’ampla carretera vorejada de plàtans  
dient adéu-siau a tothom  
amb un gran gest del cap  
i envejant la muller dels que passen. 
Ara és el temps de les dones que cusen  
a la penombra de les entrades  
i s’adormen sovint damunt la feina,  
i és el temps dels homes que fan la sesta  
al racó més fosc de la casa  
a les tardes de sol,  
quan als carrers hi ha un silenci feixuc  
i fa una calor despòtica. 
Ara és l’estiu,  
l’estiu massís i una mica absurd  
però intensament bell,  
que arriba sobtadament  
una nit qualsevol de principis de juny  
i que se’n va, també sobtadament,  
una nit qualsevol de finals de setembre.